Cròniques d'una herència construïda

P2_ PAA_Anàlisi d'interiors domèstics.

PEL.LÍCULA  MARY POPPINS

L’elecció d’aquesta pel·lícula va sorgir recordant pel·lícules  vistes a d’infància. Al pensar en aquesta  em va vindre a la ment el  tipus de vivenda  de la  família junt a  algunes de les coses comentades a classe, així que va ser l’elegida.

La pel·lícula va ser realitzada en l’any 1964, però està ambientada a l’Anglaterra de 1910, època del regnat de “Eduardo VII”. En aquest context apareix la família protagonista de la pel·lícula, la família Banks.  És una família de classe acomodada, el pare treballa al banc, tenen dues serventes i una mainadera encarregada dels xiquets de la casa.

La vivenda on viuen  es tracta d’una vivenda unifamiliar, amb jardí a l’entrada. Ja dins d’aquesta ens trobem amb un rebedor que  comunica amb la cuina i la sala d’estar.  L’escalera a la dreta ens porta a la planta superior on es troben les habitacions. 

La planta baixa es tracta d’una planta oberta, d’una estança passem a altra, no veiem les portes , sols trobem la de la cuina. Des del rebedor podem passar al salo i d’aquest al menjador a traves de buits, això si, buits decorats amb cortinatges. 

El que m’ha semblat més curiós d’aquest rebedor son les columnes d’estil clàssic que apareixen. Podriem classificar l’estança com eclèctica, ja que la combinació de les columnes amb l’escala i la resta de decoració i mobles és curiosa. Apareixen gran quantitat de figures i ceràmica que es recolzen en mobles, mobles que semblen  tindre sols  aquesta funció de sustenta,  i combinats amb els quadres creen un espai recarregat en quant a decoració. 

En tota la vivenda veiem les parets folrades amb paper pintat, aquest de colors pastels y amb estampats florejats.  Te molta presencia la fusta; l’escala es de fusta, apareixen gran quantitat de mobles de fusta i al entorn de les xemeneies  es de fusta també. 

Al passar a la sala d’estar trobem de nou gran decoració, mobles que suporten gran quantitat de figures, ceràmiques i plantes... , quadres a la paret de distintes grandàries i formes, colgats de maneres diverses, alguns amb cordons, altres sense, i l’altre element molt present es el cortinatge. Aquest apareix tant en els buits de les finestres, cortinatge tupit d’obscurs  colors i sobre altres cortines més clares i translúcides que deixen passar la llum, com als buits que separen estances.  Es un cortinatge totalment decoratiu, amb les seues formes perfectes i la incorporació de sellers. Hi trobem també molts rellotges i  espills per damunt dels aparadors sobre els que recolzen objectes.  

La xemeneies es un altre element  important i cal destacar que apareix en totes les estances. La trobem a la sala d’estar, al menjador i  a l’habitació dels xiquets, amb diferents decoracions com per exemple un estil clàssic a la saleta.  

La decoració de la casa i els mobles en general  es classificaria amb un “estil eduardiano” on es poden vore influencies del art nouveau i del art and crafts i que també ens recorda al estil Lluis XVI de França. Els mobles son la majoria d’estil neobarroc, les butaques estan tapissades amb un estampat floral.

Pujant per l’escala coberta amb una catifa roja i acompanyada de quadres a la paret arribem a la planta alta on trobem l’habitació del xiquets i la de la mainadera junt a esta.

Aquestes estances també estan folrades amb papers estampats. Es una habitació molt plena d’objectes, en aquest cas son els joguets dels xiquets clar, i els mobles que els contenen; però a les parets també apareixen de nou quadres i cortines.  Trobem els armaris a la paret, on es guarden els abrics, els barrets i altres peces de roba.  Els llits són metàl·lics amb algun element decoratiu i també s’observa alguna cadira feta amb vímet, pròpia de l’estil “eduardino”. 

L’habitació menys decorada es la de Mary Poppins. Aquesta encara que també folrada amb paper estampat, sols conte el llit, i uns elements que col·loca la pròpia protagonista: un espill, una planta i un penjador. 

Per concluir parlaré de la relació dels personatges i les funcións de cada l’espai. Queda ben clar la relació de cada espai amb cada un d’ells. Els xiquets tenen la seva pròpia habitació junt a la mainadera que es on es troben tot el temps quan no estan fora de casa, una habitació plena de joguets i acollidora amb la xemeneia i la cadira on Mary Poppins seu. En la saleta d’estar es on sempre trobem al senyor Banks i el lloc on conversen ell i la senyora Banks, un lloc acollidor amb decoració femenina, però al mateix temps una estança seria. I des del punt de vista del conjunt de la casa s’entén la relació dels espais i decoració amb l’època en la que s’ambienta la pel·lícula i amb la posició social de la família.