P2_PAA_Anàlisi d'interiors domèstics

MANSIÓ DE CASPER

DE LA PEL·LICULA CASPER (1995)

És un magnífic edifici reproduit expressament per a la producció cinematogràfica, tot i que desgraciadament no existeix físicament. La seua configuració tant exterior com interior és de gran influència Modernista, només cal parar-se a observar l’obra de Gaudí a Barcelona o l’exterior de la Torre Einstein de Mendelsohn per extraure grans similituds, i les quals desprenen eixa essència especial i enigmàtica que es buscava per a la pel·lícula.

_Hall ,Sala Principal

Aquesta és la sala més representativa de la casa. Té la funció de Vestíbul i distribuïdor, tot i que existeix un xicotet espai d’accés o trànsit des de la porxada exterior cap a l’interior. A pesar d’això, aquest és el primer espai amb el que es troba l’usuari, i tal i com ocorre en la pel·lícula és un espai públic, que aprofita,entre altres coses, com a sala de ball.

És de grans dimensions i està vinculat a dues escales i diferents portes que condueixen a les estances de planta baixa.

Pel que fa a la decoració, és una espècie d’estil modernista fantàstic , amb certes similituds amb Gaudí, que busca formes orgàniques tant en els paraments i els paviments, com en els buits i les baranes, i que també recorre a la varietat cromàtica amb colors foscos per donar un aspecte enigmàtic i fantasmagòric als interiors de la mansió. A pesar d’açò el mobiliari sembla pertànyer a una època anterior, de tipus més historicista. 

 Seguint l’argument de la pel·lícula, els protagonistes arriben a la mansió molts anys després de la seua construcció, doncs, no podem associar un estil determinat a ells. Tot i això podríem imaginar que els usuaris en aquella hipotètica època serien persones d’alt nivell adquisitiu, amb caràcter certament estrambòtic, enigmàtic i introvertit.

_Corredors

Els corredors i espais de comunicació es caracteritzen per arcs de forma orgànica rematats amb volutes i sobre columnes obscures d’ordre eclèctic indeterminat. I tampoc queda exempt de decoració la resta de l’espai, ocupant-se amb quadres, centres de plantes seques, mostradors d’estil Lluís XVI, armadures, i teranyines, moltes teranyines... ben en consonància amb el fil argumental del film.

Aquesta aparença denota una certa preocupació pels espais distribuïdors, donant-los una qualitat espacial en concordança amb la resta de la casa. Podríem deduir, llavors, que els propietaris de la mansió eren persones solitàries (a més, ratificat pel fet de viure en un edifici aïllat del món) les quals caminarien lentament pels corredors contemplant els distints elements que trobarien al seu pas.

_Habitacions individuals

Tot i que els dormitoris de Casper i de la jove Kat presenten certes diferències estètiques, ambdós segueixen una línia caracteritzada per traçats modernistes al sostre, parets, i finestres. La decoració i la majoria del mobiliari, en canvi, no tenen una innovació tant evident, fent ús de cortinatges, de multitud d'objectes per tot arreu,  de làmpares amb motius vegetals, i de composicions abstractes de ferro al capçal del llit, com també es donaran a les baranes en la resta de la casa. 
A pesar de que tot aquest entorn ve subjugat a una atmosfera fantasmagòrica, amb gran quantitat de pols, teranyines i espelmes, podriem dir que l'habitació de Casper denota una voluntat d'innovació, de reflectir la joventut amb formes dinàmiques, una joventut que Casper ansia aprofitar. De fet, el fantasma troba a faltar l'amistat, el conéixer algú per així transformar-se en humà i disfrutar com a un mortal.  

_Habitació dels tres fantasmes

Aquest és més lúgubre i clàssic que l’anterior, mantenint el mobiliari historicista, els cortinatges i elements modernistes en els llits. Traslladant-nos a l’època dels hipotètics usuaris, es manifesta un caràcter més ancorat al passat dels tres germans, oncles de Casper, els malvats de la pel·lícula, que dins d’un context “modern” tracten de recórrer a elements clàssics per potenciar un ambient masculí i un caràcter distant, antic i seriós .

_Biblioteca

A l’igual que la resta dels interiors de la mansió, la Biblioteca mostra una aparença ben creativa amb estants de perímetre ovalat, formes de motius vegetals als relleus de les parets, les quals estan pintades amb tonalitats granats i marrons. A més, aparéixen pilars de ferro fundit que recorden l’estructura de la biblioteca de Santa Genoveva, a la que es suma una escala de caragol metàl·lica (de color bronze) que comunica amb un corredor en un nivell superior. Els mobles respecten la tipologia comuna a tota la casa.

Aquest espai, de caràcter masculí seria propi d’un home ric i capritxós, més preocupat per la qualitat decorativa de l’habitació que pel contingut dels llibres que contenia. De fet podria considerar-se aquesta l'estança més senyorial amb la decoració més cuidada de tota la casa. Inclús apareixen per primera vegada visibles alfombres i un piano integrat en l'envolvent arquitectònica.

Els finestrals, a l’igual que la resta de la casa tenen elements ornamentals que emulen la natura, amb alguns vidres de colors i en aquest cas amb cortines pràcticament translúcides per deixar passar millor la llum.

L’altra banda de la biblioteca és un espai per a la lectura relaxada amb butaques al centre de la sala i vinculat a la zona de prestatgeries. La seua configuració és simètrica, amb una llar central i finestrals a cada costat de motius vegetals i colorits; fet que recorda les sales d’estar del segle XIX, però amb una materialitat més austera i diferent decoració. A banda, els mobles no formen part de l’envolvent arquitectònica i tampoc ocupen tot l’espai, sinó que es disposen majoritàriament pel perímetre. El seu emplaçament és una miqueta confús, però es situa en el nivell anterior al terrat, i misteriosament comunica amb un espai inferior subterrani secret.

_Cuina/Menjador

 Espai sorpenentmen higiènic amb gran quantitat de finestres, paraments llisos i amb una espècie d'arcs que s'ubiquen en paral·lel a mode de costelles per suportar el sostre de l'habitació . Es potencia clarament un caràcter funcional, amb gran quantitat d'utensilis a la vista, i una llarga bancada en front de la taula per a menjar. Açò s'assemblaria a una "cuina-office" poc pròpia dels palaus i cases senyorials. Tot i això es pot interpretar com una versió més convencional i racionalista de l'estil utilitzat en la casa però integrat en el mateix context.

_Terrat

És un espai fosc, abandonat més si cap que la resta de la mansió, amb gran acumulació de deixalles i objectes vells. Tot i això es pot percebre un sostre de fusta inclinat i finestres ovalades que deixen penetrar feixos de llum a l’interior a través d’un ambient dens i polsós. S'accedix per una porta de fusta treballada, el soroll de la qual al obrir-se contribuix més si cap l'ambient enigmàtic del lloc.   

_Sala de jocs

Habitació que apareix en cert moment de la pel·lícula i que, després de netejada i arreglada pren l'aspecte de la imatge. Caràcter clarament infantil, amb colors vius, amb bona iluminació i on apareixen elements comuns de la resta de la casa (finestres ovalades, grans finestrals amb vidrieres de colors i traçats orgànics...) els quals queden revaloritzats per la nitidesa i la llum. Aquest seria possiblement l'espai on jo em sentiria més agust dins d'aquesta vivenda. Els colors obscurs creen inseguretat dins d'una casa, i sobretot si aquesta està habitada per fantasmes...

_Soterrani

Espai immens sota la casa al que s’accedix per un enginyós i complexíssim sistema de transport consistent en un silló que es desplaça amb l’accionament d’una palanca, sobre mecanismes i raïls, a través d’un tortuós i llarg recorregut subterrani. Aquest espai és de gran altura que abarca tota la profunditat del penya-segat i conté una gran quantitat de complexes maquinàries estranyes . És un lloc secret , així que se suposa que ningú havia d’entrar. Per tant, no es necessitava decoració, i les parets són d’un formigó auster exempt de decoració. No es consideraria interior domèstic com a tal. Com a elements constructius deduïm un sostre de nervis concèntrics sota una espècie de cúpula de ciment i certes obertures circulars en el mur.

Aquest edifici és per a mi una meravellosa creació arquitectònica que ja em va cautivar des de menut i que porta implícita nombroses històries, però que també és apassionant des del punt de vista tècnic per la combinació de recursos que fa servir "l'arquitecte virtual". Es  representen autèntics espais creïbles , atenent a la funció de cadascún i a més els dóna un caràcter expessiu important. Així l'arquitectura no és limita al desenvolupar-se de manera unitària sobre el terreny físic, sino que transpassa els límits de la percepció- virtuals- i amb una successió d'imatges són capaços de donar una sensació de continuitat espacial a la nostra ment.